El bloc de Pere Justo vos desitja unes bones festes

Pere Justo desitja unes bones festes i molt bones sintonitzacions a tots els aficionats a la ràdio (sobretot a la d'ona curta) i a la literatura, i agraeix l'interés a tots els estadounidencs, alemanys, ucraïnesos, russos, japonesos, holandesos, italians, brasilers, uruguaians i espanyols que durant els mesos de vida del bloc, s'hi han acostat i fins i tot l'han trobat interessant. A tots, moltes gràcies i bones festes.

Targeta QSL de Ràdio Rebelde, Cuba

Pere Justo ha rebut una simpàtica targeta QSL de Ràdio Rebelde, Cuba, que verificava un informe de recepció de l'emissora, sintonitzada en el passat mes d'agost. Va tardar 106 dies a arribar, després d'enviar una carta amb l'informe a la següent direcció: Radio Rebelde, Calle 23 nº 258, L y M. Vedado, Plaza de la Revolución, La Habana 10400, Cuba. La targeta QSL ha arribat acompanyada de dues petites postals amb diferents imatges del "Che" Guevara i d'una altra postal de tamany més gran, firmada per la Sra. Josefina Bolaños, de la secció de Relacions Públiques de Ràdio Rebelde.

La postal més gran reprodueix un plat pla, pertanyent al Comte de Jaruco y Mopox, conservat al Museu Nacional d'Arts Decoratives de l'Havana. El primer comte de Jaruco fou el Dr. Gabriel Antonio Beltrán de Santa Cruz y Aranda, que va rebre el títol de Comte de Jaruco pel rei d'Espanya Carles III, pels seus grans mèrits i servicis. Havia nascut a l'Havana el 4 de juny de 1719 i va ser il·lustre lletrat, advocat dels Reials Consells del Monarca, Fiscal de la Reial Hisenda de Cuba, alcalde ordinari de la seua ciutat natal, catedràtic de la Universitat de l'Havana i un dels fundadors del periòdic "El Pensador".

Segons informació de la pàgina web de Ràdio Rebelde, l'emissora fou fundada el 24 de febrer de 1958, pel comandant Ernesto Guevara de la Serna, en Altos de Conrado, en la Sierra Maestra, en la província més oriental de Cuba. El 17 de febrer va arribar la planta elèctrica i els primers equips que junt amb el reduït grup de quatre companys van formar la llavors emissora clandestina Ràdio Rebel. La primera transmissió que es realitzà va durar 20 minuts. Eixe dia no es va identificar l'emissora com seria habitual, amb l'estremidor "Aquí, Radio Rebelde..." La primera cosa que va eixir a l'aire van ser les notes de l'Himne Invasor, el primer part de guerra del Combate Pino de Agua i altres accions de la columna del Che; el capità Luis Orlando Rodríguez, el director, va redactar i va llegir un editorial relacionat amb l'efemèride del 24 de febrer i la fundació de l'emissora:

"...Aquí Radio Rebelde, la voz de la Sierra Maestra, transmitiendo para toda Cuba en la banda de 20 metros diariamente, a las 5 de la tarde y 9 de la noche, desde nuestro campamento rebelde en las lomas de Oriente".

En l'actualitat Ràdio Rebelde es troba situada en l'edifici de l'Institut Cubà de Ràdio i Televisió (ICRT). L'emissora transmet les 24 hores del dia, una programació essencialment informativa. Un elevat percentatge de les seues transmissions es dedica als esdeveniments esportius cubans, amb especial atenció a l'esport nacional, el beisbol, i a l'esport internacional en viu o de manera diferida.

Targetes QSL de La Veu de la República Islàmica de Iran

Després de molt de temps sense contacte amb aquesta emissora, Pere Justo ha rebut dues espectaculars targetes QSL, i una tercera targeta molt vistosa també. Tot això en companyia d'un banderí de l'emissora i de tres exemplars endarrerits de "Panorama islámico", una revista mensual de contingut polític, econòmic, religiós, cultural i social sobre Iran. Va tardar 141 dies a arribar després d'enviar un correu-e a spanishradio@irib.ir.

La primera QSL mostra el pont Khaju, en la ciutat d'Isfahan, localitzada a 340 kilòmetres al sud de Teheran. La ciutat té actualment una població d'aproximadament un milió i mig d'habitants. El pont fou construït en 1650 i té 123 metres de llarg i 24 arcs que s'aprecien en la fotografia perfectament.

En la segona tarjeta QSL admirem un preciós paisatge prop de Takab, en la província d'Azerbaidjan Occidental, una de les 30 províncies d'Iran, al nord-oest del país. Es tracta de la fortificació de Takht-i Soleyman (El Tron de Salomó), declarat Patrimoni Mundial de la Humanitat per la Unesco. La fortificació, com s'aprecia en la foto, està situada en la vall, en una zona de camps de cultiu. El santuari va ser parcialment reconstruït amb posterioritat.

En definitiva, tres targetes realment espectaculars. Gràcies a l'emissora per presentar les verificacions dels informes de recepció d'aquesta manera tan acurada. El web de "La Veu de la República Islàmica de Iran" es pot consultar en http://spanish.irib.ir/

　

　

　

　

　

　

　

　　

Targeta de NHK World, Japó

Es tracta d'una targeta postal de la secció portuguesa de l'emisora del Japó, rebuda per carta. Anava acompanyada dels nous horaris generals de l'emissora en totes les llengües en què emet, d'un full amb els noms i les fotos dels locutors del servei en portugués i d’un altre on figuren unes cançons en portugués i japonés, corresponents a l’espai de l'emissora "Vamos cantar em japonés". La cridanera i desconcertant postal es titula "Assecat de caquis", i és una foto feta en la prefectura de Yamanashi, la qual posseeix una de les taxes de producció de fruites més altes de tot el Japó. Em cap el dubte si són caquis de veritat. Gràcies, en qualsevol cas a la secció en portugués de NHK World per mantindre informada l'audiència i, a més, enviar-li postals tan atractives com aquesta.

Targeta QSL de Radio Free Asia, Estats Units

Pere Justo ha rebut 4 targetes QSL de Radio Free Asia, per un informe de recepció, en anglés, de les 11 freqüències en què emetia l'emissora en xinés mandarí en el moment de la recepció. El correu-e, amb un àudio adjunt, el vaig enviar a qsl@rfa.org i les targetes van tardar a arribar 10 dies. Commemoraven l'inici de les reemisions cap a Àsia de RFA, recomençades el 1996 i venien acompanyades d'un adhesiu amb el logo de l'emissora.

RFA és una estació de ràdio fundada pel Congrés dels Estats Units que emet en nou llengües diferents cap a Àsia. En principi difonia la propaganda del govern americà en les llengües locals dels països comunistes d'Àsia. Tornà a emetre de nou, com hem dit, el 1996 i assegura que vol portar la llibertat de premsa a les societats tancades d'aquell continent.

La frase impresa en la targeta és d'Aung San Suu Kyi, activista birmana pels drets humans i premi Nobel de la Pau en 1991. Diu l'activista en la targeta que la recepció de Radio Free Asia és una font de fortalesa perquè és una emissora creada per a transmetre amb absoluta llibertat les opinions del món, també al poble de Birmània. La història de Aung San Suu Kyi mereix ser coneguda per vostés, si no la coneixen encara:

El seu partit, va guanyar a Birmània les eleccions de 1990 per majoria absoluta, però les autoritats militars es van negar a reconéixer aquest resultat, per la qual cosa no va poder formar un govern civil. Aung San Suu Kyi, subjecta a estreta vigilància, va preferir romandre al costat del seu poble i no acceptar l'exili que li oferien els militars a canvi del seu silenci.

Reconeguda com a presonera de consciència per Amnistia Internacional, té com a propòsit que el drama birmà no caiga en l'oblit. Des de 1996, poques vegades ha pogut rebre visites, ni tan sols la del seu espòs que morí en 1999. Un altre capítol de l'assetjament psicològic es va produir en 1999 quan al fill menor, Kim Htein Lin, se li va permetre reunir-se amb sa mare durant unes hores en l'aeroport de Rangun.

Durant el seu arrest domiciliari s'han produït manifestacions per tot el país, exigint-ne l'alliberament i la democràcia. Finalment, el 13 de novembre de 2010 finalitzà l'arrest domiciliari de la líder birmana i va ser alliberada. No es va tractar d'una amnistia, sinó del final de la condemna. Fou rebuda a la porta del seu domicili per unes 3.000 persones. Suu Kyi portava 15 anys empresonada o privada de llibertat, a la presó o bé en arrest domiciliari.

Targeta QSL de WINB, Estats Units

Targeta QSL de Word International Broadcaster (WINB), de Pennsylvania (Estats Units d'Amèrica), aconseguida després d'enviar un informe de recepció, en castellà, per correu-e a winb40th@yahoo.com. Va tardar 91 dies a arribar. La veritat és que no havia trobat en Internet cap targeta QSL d'aquesta emissora per la qual cosa la trobe encara més rellevant. L'austeritat de la targeta, no per això menys apreciada, contrasta amb els vistosos segells de la carta que la contenia, que ara descric:

El segell xicotet mostra un dibuix del Parc Nacional de Yosemite, ubicat aproximadament a 320 km a l'est de San Francisco, en l'estat de Califòrnia. És reconegut internacionalment pels seus penya-segats de granit, salts d'aigua, rius cristal·lins, boscos de sequoies gegants i una gran diversitat biològica.





Els segells més grans mostren Hattie McDaniel (1895-1952), actriu i cantant afroamericana, o siga negra, que va ser la primera a guanyar un Oscar i a qui el govern americà dedicà aquests segells en 2006. És possible que la recorden vostés en el paper de Mammy en Allò que el vent s'endugué, interpretació per la qual va guanyar l'Oscar ressenyat. A més, en 1947 protagonitzà el show radial The Behula Show, amb molt d'èxit, que van portar inclús a la televisió, encara que poc després Hattie moriria, només amb 57 anys.

Tots els seus èxits cinematogràfics i radiofònics la convertiren en un símbol per al moviment de defensa dels drets dels negres, desafiant convencions i injustícies. Malgrat tot, res va impedir que el cementeri principal de Los Angeles rebutjara soterrar-la, pel fet que en tota la nació no es permetia que les persones amb pell negra foren soterrades en el mateix lloc que les blanques. En 1999 el mateix cementeri va erigir un monòlit, en el seu honor i a manera de desgreutge.

Respecte a la Word International Broadcaster (WINB), difons les seues ones per a tot el món, des de l'estat de Pennsylvania, en la costa oriental dels Estats Units. L'emissora s'ubica en la ciutat de Red Lion. WINB va començar a emetre en octubre de 1962. Asseguren que són l'estació d'ona curta privada més antiga dels EUA. Diuen que han informat, entretingut i inspirat oients de més de 120 països. És una emissora de caràcter religiós el propòsit de la qual és promoure l'Evangeli de Jesucrist. Poden trobar més informació en http://www.winb.com/

　
　
　
　

Targeta de felicitació de Ràdio Havana de Cuba

Primerenca targeta de felicitació de l'Any Nou, de Ràdio Havana de Cuba, firmada per la Sra. Rosario Lafita, Cap del Departament de Correspondència Internacional de l'emissora. Moltes gràcies per la seua gentilesa. Representa un detall de "La ballarina dormida" d'Ever Fonseca, pintor, gravador, escultor i dibuixant cubà amb uns versos del poeta xilé Pablo Neruda: "Deixen-me sols amb el dia. Demane permís per a nàixer", del seu poemari Estravagario. La targeta venia acompanyada d'un petit calendari de butxaca de l'any 2012, amb la imatge, en una de les cares, d'Armando Hart Dávalos, en el 50é aniversari de la Campanya d'Alfabetització a Cuba, començada poc després del triomf de la Revolució, quan Hart Dávalos va ser designat com a ministre d'Educació, càrrec que va ocupar fins al 1965. Asseguren que va ser la campanya d'alfabetització més vasta i eficaç duta a terme a Amèrica Llatina.

Banderí de Ràdio Taiwan Internacional

Banderí rebut de Ràdio Taiwan Internacional, obsequi de l'emissora per haver participat en el concurs que commemorava el centenari de la creació de la República de Xina. Potser vostés no coneixen molt bé què és això de la República de Xina i què és la República Popular de Xina. Bé, confesse que Pere Justo tampoc sabia molt bé la diferència i el per què d'aquests noms o l'estatus polític, per exemple, d'aquell territori que hem conegut popularment com Taiwan. Així, que he investigat una miqueta i els faig un resum del que he trobat.                                                               

La República de Xina és normalment coneguda com Taiwan i podem dir que és un estat només parcialment reconegut per la comunitat internacional. Tot va començar amb la Guerra Civil Xina, que va durar des de 1927 fins a 1950, i que va enfrontar el Kuomintang (Partit Nacionalista Xinés) i el Partit Comunista de Xina. La guerra va acabar en 1950 amb un cessament no oficial de les hostilitats entre els dos bàndols. Va quedar finalment sota control dels comunistes la Xina continental on es va proclamar el nou règim de la República Popular Xina, mentre els nacionalistes aconseguien mantindre el control sobre alguns territoris insulars, el més important Taiwan, única part del territori xinés que no arribaria a caure sota el control del nou règim, i on s'ha mantingut la República de Xina fins a l'actualitat.

Després de 1950, el règim de la República de Xina va continuar reclamant la seua condició de Govern legítim de tota Xina, conservant el reconeixement diplomàtic com a tal d'un gran nombre de països fins als anys 70, quan la major part del món, incloses les Nacions Unides i els Estats Units, van passar a reconéixer la República Popular de Xina. En les últimes dècades, a la República de Xina se la denomina habitualment Taiwan, mentres que el nom "Xina" s'aplica generalment a la República Popular de Xina. En l'actualitat, Taiwan és reconegut només per 23 països, entre els quals no es troba, per descomptat, la República Popular de Xina, que inclús manté la reivindicació territorial sobre l'illa.

No és estrany escoltar en Ràdio Internacional de Xina comentaris sobre Taiwan, com si d'una província més es tractara (igual que fan amb el Tibet, per cert) i en Ràdio Taiwan Internacional són molt freqüents les referències a la necessitat d'aconseguir una pau duradora entre "ambos lados del Estrecho", com ells diuen. Des de finals dels anys 80, ha tingut lloc un creixent intercanvi econòmic entre ambdues parts encara que la zona de l'estret de Taiwan continua sent un lloc molt delicat. Últimament, pareix haver-se reactivat un procés de diàleg que podria acabar amb les contínues tensions entre els dos territoris.

Bé, només queda explicar què es commemora en 2011, és a dir de quin centenari estem parlant. Doncs bé, fa cent anys, es va produir l'alçament xinés que va derrocar el govern imperial Qing amb una tradició monàrquica mil·lenària a la Xina, i es va establir així la primera república democràtica d'Àsia, la República de Xina, per descomptat, en la Xina continental. És a dir, la República de Xina va ser establida en la Xina continental després de la caiguda de l'última dinastia imperial, la dinastia Qing. Després vindria la guerra entre nacionalistes i comunistes, la victòria d'aquests últims i el refugi dels primers a Taiwan. Com que vostés són molt espavilats, ¿ho han entés tot, veritat?

　

　

　

　

　

　

　

　

Targeta QSL de La Veu de Croàcia

Targeta QSL de La Veu de Croàcia, rebuda després d'enviar un informe de recepció per carta a Prisavlje 3, HR-10000, Zagreb (Croàcia). Va tardar 57 dies a arribar i la recepció de la targeta ha sigut una notícia agradable perquè últimament els meus informes per correu-e no havien sigut verificats. La targeta, íntegrament en anglés, va firmada pel Sr. J. Römer, assistent del director de programació. Cal destacar, com a dada curiosa, que La Veu de Croàcia emet també en castellà en la freqüència de 1134 khz en ona mitjana, sense senyal el dia de l'informe, però que Pere Justo ha pogut escoltar més o menys bé en altres ocasions.

Hem pogut constatar en diferents emissions que les referències a la guerra dels Balcans, la "guerra pàtria" (que va tindre lloc entre 1991 i 1995) són molt habituals. Per exemple, el dia de l'emissió verificada es parlà sobre un general croat condemnat a La Haya. La guerra deu estar encara molt present en la societat croata.

La pàgina web de La Veu de Croàcia és http://www.hrt.hr/ però només he localitzat un text amb explicacions en castellà en http://www.hrt.hr/index.php?id=186&tx_ttnews%5Btt_news%5D=14945&cHash=9b21c28966. S'hi diu que La Veu de Croàcia és el programa internacional de la Ràdio Croata. Les primeres emissions són de l'any 1991, en idioma croat i destinades exclusivament als croats de fora del seu país. L'any 2000, l'emissió es va ampliar a dues hores de duració, per a informar l'opinió pública internacional, també en idiomes anglés i espanyol, sobre els esdeveniments a Croàcia.

Targeta QSL de NHK World, Ràdio Japó

Targeta QSL de NHK World, Japó, corresponent a un informe de recepció en castellà enviat a través de la seua pàgina web http://www3.nhk.or.jp/nhkworld/portuguese/top/index.html (secció Contacte) i que corresponia a una emissió en portugués del mes de juliol. Va tardar 51 dies a arribar i venia acompanyada d'una altra postal que reproduïa una foto d'un paisatge japonés. Com es veu, les dos postals són molt vistoses. La foto de la targeta de verificació mostra unes "Flors de tardor" de la prefectura de Kōchi, localitzada a la costa de Shikoku, al sud del Japó.

L'altra postal reprodueix una "Posta de sol de tardor", ara de la prefectura d'Okinawa, la més austral del país. Entre les dades de la verificació s’assenyala que el retransmissor està situat a Santiago, Xile. Pere Justo mai ha pogut sintonitzar les emissions en castellà de NHK World, ni a través de l'emissor a Bonaire (Antilles Neerlandeses) ni a través del de Sackville (Canadà). Sembla més fàcil des de València la sintonització en portugués des de Santiago, a Xile.

La carta anava acompanyada d'un horari general de l'emissora en totes les llengües en què emet, d'un full amb els noms i les fotos dels locutors del servei en portugués i d’un altre on figuren unes cançons en portugués i japonés, corresponents a l’espai de l'emissora "Vamos cantar em japonés".

Haiku

També he rebut una invitació a col·laborar en la redacció d'un "Haiku" el títol del qual és "Haiku per a Kibo. Al Japó, el poder de les paraules". L'haiku és un tipus de poema tradicional japonés, de tres versos. En aquest cas es demana que no sobrepassen les 30 paraules. NHK World pretén fer una mena de carrera de relleus de poemes haiku. M'explique: d'acord amb el contingut anterior de l'haiku, el següent col·laborador ha de continuar el poema amb l'estil indicat. Kibo serà el laboratori japonés de l'Estació Espacial Internacional a partir de 2012 i l'haiku primer d'aquesta peculiar carrera de relleus fou subministrat pel Fòrum Espacial del Japó. Tot a fi de fer costat les persones que resultaren daminificades pel terratrémol i tsunami del dia 11 de març a l'est i al nord-est del Japó.

Des d’ací, expressem la nostra solidaritat amb el poble japonés, que ha donat exemple al llarg de la història de saber superar les adversitats i li desitgem una recuperació com més ràpida millor.

　

　

　

Sobre El hòbbit, de J.R.R. Tolkien

Per si algú no ho sap encara El hòbbit o Viatge d'anada i tornada és una novel·la de fantasia escrita per J.R.R. Tolkien. Es va publicar el 21 de setembre del 1937 amb crítiques molt bones. Després de l'èxit crític i financer del llibre, els editors van demanar una continuació de la novel·la. I d'ací va nàixer El Senyor dels Anells.

"El hòbbit" sembla que era un conte infantil que Tolkien explicava als seus fills, però quan aquests van créixer el va fer servir com a punt d'unió entre els relats que creava per als seus fills i els relats èpics posteriors, entre altres la tan coneguda "El senyor dels anells", referent dels llibres de fantasia, segons diuen molts.

"En un forat al terra, hi vivia un hòbbit". Tolkien iniciava amb aquesta frase la novel·la que ressenyem ara. S'hi explica l'aventura d'un amant de la vida tranquil·la Bilbo Saquet. Asseguren que Tolkien va crear aquest hòbbit, fent-lo assemblar-se a ell mateix en tot excepte en l'alçada. Bilbo és amic de l'existència ben reglamentada i de costums fixos. Però és, alhora, hereu de l'esperit aventurer del seu avantpassat viatger. I és aquest esperit el que encoratjarà el mag Gandalf per viure, juntament amb Bilbo, les grans aventures d'aquesta novel·la i intentar aconseguir una part del tresor vigilat pel drac Smaug, que sembra el terror i s'ha apoderat d'un fabulós tresor que no li pertany.

També hi apareixen una corrua de tretze nans, un mag, un drac, un anell màgic i un tresor. L'estrany anell atorga el do de la invisibilitat a qui se'l posa, i el troben en una gruta fosca. Tot junt marcarà el destí de Bilbo, un hòbbit que veurà com la seua tranquil·la vida fa un gir radical amb aquella inesperada visita de Gandalf. A destacar, des de la meua òptica, l'episodi de les aranyes gegants, que damunt parlen. Molt bo.

Pere Justo és dels que ha llegit primer "El senyor dels anells" que no "El hòbbit". Abans que "El senyor dels anells" es convertira en referència de la literatura fantàstica arreu del món, Pere Justo ja l'havia llegit i no em va agradar. Que collons!, em va paréixer una llanda insuportable. Si ja sé: dec ser un un inculte i no estar a l'altura de les circumstàncies però m'estime més dir el que pense que lloar el llibre sense més i sumar-me a la colla dels que refrenden les apreciacions d'un altres. La veritat és que deguí llegir-lo en un mal moment perquè no vaig connectar amb aquest autor. Les mil i escaig pàgines de la novel·la també degueren pesar negativament en aquell moment. Per això no m'he animat a llegir "El hòbbit" fins fa poc, molts anys després.

Un fanàtic dels hòbbits es va fer
construir aquesta vivenda a Gal·les

I bé "El hòbbit" és diferent. Malgrat tot, l'estructura no crida massa l'atenció, pareix un conte per a xiquets, una d'eixes llegendes per a contar a la vora del foc, exaltant els valors de la camaraderia, de l'amistat, de l'esforç en grup, del valor personal i l'afany de superació davant de les dificultats, però si m'ha cridat positivament l'atenció "El hòbbit" és perquè l'autor remena tots eixos ingredients fins a donar forma a un vast món fantàstic, recreat fins al seu mínim detall, idiomes, geografia, orografia i peculiaritats racials, ingredients que fan de la nove·la una lectura amena. Ja sé que també passava això en "Els senyor dels anells", però no de la mateixa manera o almenys, a Pere Justo, així li ho pareix.

Alfabet runic fet servir
 per Tolkien

És de veres que encara no he trobat a ningú que no li haja agradat "El senyor dels anells". Així que invite a qui no li haja agradat que m'escriga un correu-e a quartdx@yahoo.es, a fi de no sentir-me tan a soles en la vida, descoratjat per no haver sabut gaudir de Tolkien tant com diuen els sabuts (saberuts?), en fi sense un destí clar en el món. Si s'escau, obrim un grup en Facebook...

Bé, tornem a "El hòbbit". És una novel·la molt menys extensa, no tan complexa, destinada a la compressió del seu llenguatge per part de tots els lectors, des de xiquets fins a adults. A més "El hòbbit" no és només un llibre d'aventures, també parla de molts temes aplicables a la nostra vida moderna, com la necessitat trencar de tant en tant la monotonia de tots els dies, de buscar una quimera a vegades inabastable, de perseguir un somni, d'embarcar-te en projectes sense importar-te el preu, de l'amistat, l'honestedat, l'honor, el dubte, la por i una infinitat més de sensacions que només descobriran si acompanyen Bilbo en la seua aventura. Algú ha dit que la primera aventura es pot trobar en creuar el llindar de casa.

Hem de fer també algun comentari respecte a la traducció. Si no vaig errat, l'única traducció al català en circulació deu ser la realitzada per Francesc Parcerisas l'any 1983, plena d'adhucs, nogensmenys i llurs i amb un lèxic tan selecte que pot resultar de difícil assumpció per a l'alumnat valencià (i fins i tot per al català, potser). Com han canviat les característiques de les traduccions en a penes 30 anys! Qualsevol temps passat no va ser millor, opine. Supose que era la traducció que s'havia de fer en 1983.

En fi, a manera de conclusió, considere que "El hòbbit" és un llibre molt interessant per a tots aquells que estiguen fascinats amb l'univers Tolkien, o que encara no hagen tingut l'oportunitat de llegir res d'aquest autor, perquè a diferència d'altres de les seues obres, la seua lectura és menys densa i més fàcil de comprendre. Si vosté entren en aquests supòsits, lligen-la perquè els agradarà.

Projecte "Devuélveme la voz", de la Universitat d'Alacant

La UA va rescatar en un portal les emissions radiofòniques antifranquistes



Redacció de Ràdio París



Des de l'any 1999, la Universitat d'Alacant (UA) és la dipositària del fons d'enregistraments de Ràdio París, les emissions de la radiotelevisió pública francesa (RTF) en castellà i català durant el franquisme que intentaven, amb la Pirenaica i la BBC, trencar des de l'exili la censura informativa del règim franquista. Els arxius sonors, formats per unes vuit-centes cintes, els va lliurar a la UA Julián Antonio Ramírez (1916-2007), el locutor més conegut de Ràdio París juntament amb la seua dona, la barcelonina Adela Carreras Taurà (1916-1999). La parella, militant del Partit Comunista, es va encarregar des de la dècada del 1950 fins a la mort del dictador de les emissions que cada dia, de 2300 a 0000, explicaven de què informava la premsa francesa sobre els exiliats, la lluita antifranquista i l'actualitat mundial.

El projecte de la UA s'anomena "Devuélveme la voz". És un arxiu sonor i també un portal temàtic d'internet per tornar a llançar a l'aire els recursos sonors d'emissores a l'exili, sobretot de Ràdio París. Des dels micròfons de Ràdio París es va emetre a la península principalment en castellà, però hi va haver algun espai, esporàdic al principi i regular més endavant, en català. El 1947, el president de la Generalitat Catalana, Josep Irla, i alguns representants dels partits del consell executiu de la Generalitat a l’exili van fer crides des de Ràdio París en favor del boicot al referèndum franquista del 8 de juliol de 1947, i el febrer de 1948, en ocasió de l’homenatge a Pompeu Fabra a Prada, la BBC i Ràdio París van fer un programa especial en llengua catalana. Una dècada després es va establir una programació regular en català, tal com resumeix Cinto Niqui, coautor també del llibre La ràdio en català a l'estranger: "El diumenge 9 de març de 1958, a les 2200, van començar les emissions regulars de Ràdio París en català, amb periodicitat quinzenal, a les bandes d'ona curta de 41 metres i 50 metres. El títol de les emissions era: 'París, fogar de la cultura catalana." Els programes en català de Ràdio París es van acabar el 1964.

Pere Justo els recomana que facen una ullada al "Correu de l'oient" de l'època, per exemple, i comprovaran els arriscats informes de recepció que rebia l'emissora des d'Espanya, a banda de molts més documents de tot tipus, ressenyes d'homenatges a Alberti, mítings del Partit Comunista d'Espanya a Montreuil, entrevista a espanyols que vivien a París i celebraven el Nadal, en 1966, etc. Val la pena: dediquen uns minuts a navegar pels fons rescatats per la Universitat d'Alacant (http://devuelvemelavoz.ua.es/va/devuelveme-la-voz.html) i entraran de ple en la ràdio antifranquista de la postguerra.

[Extractat i adaptat a partir de Vilaweb, dimarts 05.04.2011]

　

　

　

　

Targeta QSL de KBS World Radio, de Corea del Sud

Tarjeta QSL de KBS World Radio, de Corea del Sud, arribada després d'enviar un informe de recepció a spanish@kbs.co.kr. Va tardar 35 dies i venia acompanyada d'un doble adhesiu, com el de la foto, que mostra el logotip de l'emissora i la seua adreça en Internet. La foto de la targeta de verificació mostra un plat coreà anomenat Samgyetang. Es tracta d'un brou amb pollastre i ginseng, degustat, sobretot, en estiu pels coreans, a fi de reposar les energies i els nutrients que els arrabassa la calor intensa. Assegura la targeta que es prepara coent un pollastre sencer en una cassola amb ginseng coreà, arròs glutinós, castanyes, gingko i altres ingredients.

Pere Justo tampoc sabia què és l'arròs glutinós i he comprovat que és un tipus d'arròs de gra curt que es torna apegalós quan es cuina. Tampoc sabia què era el gingko. Segons la Viquipèdia el fruit de l'arbre anomenat gingko, quan madura, ens recorda una petita pruna de color groc. No apareix abans dels 30 anys de vida de l'arbre i és ple de reserves alimentàries. La llavor del fruit del gingko és comestible i hem de suposar que és l'ingredient que forma part del samgyetang.

La web de KBS Worl Radio és http://world.kbs.co.kr/spanish/. Hi llegim que KBS World Radio és el servici internacional de Korean Broadcasting System (KBS), única emissora internacional multilingüe (emet en deu idiomes diferents) i d'ona curta de Corea. El seu origen es remunta al 15 d'agost de 1953, quan es denominava La Veu de Corea Lliure. L'emissions en castellà es van iniciar el 19 d'agost del 1962. En 2005 es va produir el canvi de nom a KBS World Radio. Assegura l'emissora que compleix una important tasca en la consolidació de l'amistat i la comprensió mútua entre els més de 40 milions d'oients i cibernautas interessats en Corea, a més dels 700 mil coreans que es troben fora del país, a través de programes que reflecteixen els aspectes socials, culturals i polítics d'una manera precisa i fiable en els servicis informatius. Són també molt habituals, això és una apreciació de Pere Justo, les notícies relacionades amb Corea del Nord i les contínues referències a la necessitat d'una reconciliació nacional entre les dues Corees.

Targeta QSL de Ràdio Havana de Cuba

QSL de Ràdio Havana de Cuba, rebuda 28 dies després d'enviar un informe de recepció per correu electrònic a radiohc@enet.cu. La targeta reproduïda incorpora el logotip de l'emissora amb el lema habitual "Una veu d'amistat que recorre el món". La pàgina web de Ràdio Havana de Cuba és http://www.radiohc.cu/. L'emissora ha complit recentment 50 anys des de l'inici de les seues emissions i dedica un ampli reportatge a aquest fet en http://www.radiohc.cu/espanol/aniversario50rhc/audiencia.htm.

Assegura l'emissora en la seua pàgina web que, encara que de manera oficial RHC sorgeix el primer de maig de 1961, la idea de crear una emissora cubana d'abast internacional germina en la pròpia Sierra Maestra durant la campanya final contra la dictadura de Fulgencio Batista. Després de la creació al febrer de 1958 de Radio Rebelde, la direcció de l'exèrcit guerriller va reflexionar entorn de la possibilitat d'establir, després del triomf, una radioemissora amb potència suficient com per a arribar a tots els països del món contant la veritat de la Revolució cubana. I així va nàixer Ràdio Havana de Cuba.

Sense voler entrar en disquisicions polítiques, de Ràdio Havana Cuba sorprén a Pere Justo l'alt nivell intel·lectual dels seus programes. No és habitual això. Crida molt l'atenció que tots els seus programes tenen rerefons, és a dir, no són superficials, sinó que tracten temes que contribueixen a incrementar el nivell cultural dels oients. Això contrasta molt amb moltes emissores espanyoles, algunes de les quals han fet de la frivolitat el tema estrela, com si el gran públic fora estúpid i no sabera valorar els temes culturals, que se li podrien oferir. Crida molt l'atenció en Ràdio Havana Cuba tot el contrari.

Targetes QSL de Ràdio Romania Internacional

 


  

L'autor dels quadres



Cinc targetes QSL de Ràdio Rumania Internacional, rebudes totes juntes per informes de recepció corresponents als mesos de març, abril, maig, juny i juliol de 2011. Els informes de recepció van ser enviats a victoria_sepciu@yahoo.es i a span@rri.ro. Es tracta de cinc targetes, molt boniques, que reprodueixen pintures de Vitalie Butescu, pintor d'origen moldau però que viu i treballa a Bucarest. Són pintures de diferentes monuments romanesos com ara la Posada de Manuc, el Palau Cantacuzino, l'Ateneu Romanés, el Palau Controceni i l'església de San Elefterie Vechi. He reproduït en les imatges els tres primers monuments citats.

Vitalie Butescu participa activament en exposicions romaneses i ha exposat també en galeries privades a Alemanya, Holanda, Bèlgica, Hongria, Grècia i Japó. Hi ha un catàleg molt interessant de les seues obres en http://www.artmuseum.ro/expo/2010/05/catalog_Vitalie_Butescu_2010.pdf

A destacar també els atractius segells del sobre on venien les targetes QSL que representen tres cànters de ceràmica romanesa, dos de la localitat de Vama situada en el comtat de Satu Mare, històrica regió de Transilvània. I el tercer segell correspon a una ceràmica de Leheceni al comtat de Bihor.

La seu de RRI

Segons llegim en la pàgina web de Ràdio Romania Internacional (http://www.rri.ro/index2.shtml?lang=11), els inicis de la ràdio romanesa es remunten a l'any 1928. Els començaments del Servici Espanyol se situen l'any 1955, és a dir, després de la Segona Guerra Mundial, quan, en aquesta part d'Europa, les tropes soviètiques havien ja imposat el règim comunista. Açò vol dir que Moscou controlava, no sols la situació interna de Romania i dels altres països comunistes, sinó també la seua política exterior. Al capdavant de l'emissora, es trobava una espanyola, Hortensia Roman, refugiada política de la Guerra Civil Espanyola, que era casada, ací, amb un influent home polític romanés: Walter Roman. Dirigir-se al món de parla espanyola, amb un programa en espanyol, va ser una idea que va agradar molt a les autoritats comunistes d'aquella època.

Cal mencionar, també, que, des de Bucarest, va emetre programes en espanyol, durant moltes dècades l'emissora clandestina Radio España Independiente (La Pirenaica). Hem dedicat un article a aquesta emissora antifranquista en aquest bloc (poden consultar-lo en el mes d'agost).

Tornant a Ràdio Romania Internacional, actualment, treballen en el Servici Espanyol les persones següents: Irina Calin, Luminita Ganea, Eugen Hac, Lucia Manus, Brigitta Pana, Rodica Popa, Valeriu Radulian, Simona Sarbescu, Victoria Sepciu, Monica Tarau y Alexandru Grigore Dima. Cal destacar entre la llista de locutors la figura de Victoria Sepciu, conductora d'uns dels programes diexistes de més èxit de la ràdio internacional, "Rincón diexista", gran professional i impecable verificadora d'informes de recepció. No es perden la programació de Ràdio Romania Internacional. La recepció en general és molt acceptable, almenys en el Mediterrani espanyol i és un motiu més per a intentar sintonitzar-los.